Al final del artículo podéis leerlo en castellano
Les persones ens acomodem a la rutina. Tenim molta por a la pèrdua; encara que el que podem perdre no sigui massa bo ni plaent. Qualsevol persona assenyada fa tot el possible, i fins i tot l’impossible, per no tirar la tovallola, però no perdre. Fins que arriba un moment en que diu ¡prou!. ¡No puc mes!.
Un dia, el destí l’hi posa davant seu una oportunitat i sense por, l’aprofita. Ja sap que no aterrarà de pet al paradís, però al menys te l’oportunitat de construir quelcom millor del que tenia fins ara.
Això es el que els ha passat a moltes persones a la seva vida personal i ja fa un temps que l’hi està passant a molts catalans. Uns politics catalans ens volen preguntar: «¿Voleu que us consultem si voleu que Catalunya sigui un nou estat d’Europa?» O quelcom semblant. D’entrada, nomes es vol preguntar als ciutadans per tal de conèixer la seva resposta, lliurement donada. Sembla que no s’hi pot oposar cap demòcrata. Dons no , no es així. Hi ha molts politics catalans i de fora de Catalunya que s’oposen a que es pugui fer aquesta pregunta als catalans.
Cadascun d’aquets dos grups aporten les seves raons, les seves dades i difonen les seves propagandes. Alguns sembla que, si els fem cas, ens portaran a la terra promesa. Altres vaticinen que ens assolaran les set plagues bíbliques si fem cas als que ens volen fer la pregunta per conèixer el parer de tots nosaltres. Es necessita molta formació i molta sang freda per destriar el gra de la palla.
El nom, les banderes i els himnes només son paraules, trossos de roba acolorida, música i cançons. Es cert que aquests símbols tracten de reflectir la unió, el sentiment de solidaritat, la glorificació de la història i les tradicions del país, però el que més representa a una nació, son els seus ciutadans, els seus dirigents i els resultats de l’aplicació dels seus projectes politics que afecten directament a la gent del propi país que governen i als de la resta del mon.
Molta gent, a tenor dels seus discursos públics i dels seus missatges a la xarxa, sembla que venen el peix abans de ser pescat. Salten etapes, creuen que es pot viatjar en l’espai i en el temps per teletransportació i que estan sols en el mon per poder fer el que els hi plagui. Sempre s’ha dit que “el voler es poder”, si mes no, mai s’aclareix el full de ruta per sortir de “E” i arribar a “C”.
En els darrers anys del primer decenni del segle XXI hem passat de viure en una societat embogida pel consumisme desbocat a una depressió col·lectiva de tal magnitud que fins hi tot ha començat a augmentar la taxa de suïcidis. A partir de l’onze de setembre de 2012 molts milers de persones van sortir a manifestarse, pels carrers de Barcelona, de forma pacifica. A la pancarta de capçalera hi posava “Catalunya nou estat d’Europa” però el que agermanava a tota aquella munió de gent era demanar un futur millor per ells i els seus. Es detectava un ambient d’il·lusió per la possibilitat de aconseguir un futur millor.
Tothom sap que la independència del país i per sí sol, un nou estat, no és la solució màgica a aquesta situació nefasta que vivim, però és una gran oportunitat per tenir un nou marc d'infraestructures, de valors i d'objectius.
No puc negar que personalment m’engresca la possibilitat de tenir l’oportunitat d’ajudar a millorar la nostra societat i fins i tot de crear un nou estat millor que el que em pogut fer fins ara, si així ho vol la gen de Catalunya, quan se la pugui consultar democràticament. Aquesta perspectiva, per si mateixa, es il·lusionant i tenir il·lusió es fonamental per tirar endavant, créixer com a persones i per millorar el nostre benestar i el da la nostra societat. Però no és suficient.
Ja fa molts anys que els meus pares em val explicar el compte de “La Lechera” i el perillós que era fer castells al aire. Tenim que saber quelcom més que el nom, l’himne i la bandera del possible nou estat. Tenim que pensar i comprendre que anhelem mes enllà dels nostres sentiments, somnis o quimeres; emprant el seny i la raó.
Per tal que aquesta corrent d’il·lusió que envaeix molta gent del nostre país no esdevingui desil·lusió i frustració, es necessari meditar individualment en quina mena de societat volem viure. Tenim que escriure els nostres desitjos raonats per poder respondre, quelcom mes que unes poques paraules emotives, si algú ens ho pregunta algun dia......
¿Com voldríem que fos el nostre país?
¡Quina feinada! Diran molts. ¡Ara aquest ens demana que pensem!... Per això paguem als politics. ¡Que pensin ells!
Alguns diran: ¡No tinc temps per pensar! o tal vegada cridaran... ¡Pensar no, actuar ja!,
Segurament també sentiré una munió d’excuses mes o menys certes, però no us faré cas. Qui vol millorar es te que esforçar, te que ser part activa del procés i per tant te que col·laborar amb l’esforç dels altres. La societat soms tots. Tots tenim el dret a participar i el deure de cooperar.
Si algú vol canviar alguna cosa, te de deixar de fer el mateix que ha fet fins ara: Deixar que els altres decideixin per vosaltres. La llibertat comença dins vostra. Si no us agrada el que teniu i no feu res, no teniu cap dret a queixar-vos. Seguiu obeint i prou.
Si voleu escriure el vostre futur comenceu a pensar ara mateix com el voleu.
Així dons, començo a imaginar com m’agradaria que fos el país on viure i espero que m’ajudeu, amb les vostres idees a comprendre com fer-lo mes bonic i pròsper per a tots.
Voldria viure en un país...
- ...on les persones fossin el mes important.
- ...saludable física i mentalment,
- ...on es promociones el que la seva gen fos estudiosa, educada i culta i deixés de manar la futilitat, la satisfacció immediata i l'espectacle televisiu que penetra fàcilment entre la població jove i els grups amb menys densitat cultural.
- ...on es cultivés el pensament lliure i la crítica constructiva.
- ...amb unes estructures d'estat democràtiques, dialogants i participatives que ens permetesen decidir pacíficament el nostre futur.
- ...acollidor dels nouvinguts. On es respectin i s’apliquin els drets humans i on se'ls donin a conèixer la nostra llengua i els nostres usos i costums demanant-los es respecte degut vers els mateixos.
- ...garant de la justícia
- ...on es facin les denuncies als tribunals de justícia, aportant les proves pertinents, en lloc de difamar, impunement i sense conseqüències, als mitjans de comunicació. Aquests han d’informar a la ciutadania de la denuncia, del veredicte i de la sanció que s’imposi; tan al denunciat com al difamador. La democràcia es basa en la llibertat de les persones i no pot haver-hi llibertat si no hi ha informació, perquè sense informació és impossible que les persones puguin conformar un criteri i sense criteri no es pot fer l'exercici de l'elecció que és l’ instrument propi de la democràcia. Per això es tan important que estigui garantida la informació plural, imparcial, oportuna, contrastada i veraç.
- ...on tots els càrrecs polítics o dirigents socials siguin electes democràticament en llistes obertes i cap sigui de lliure designació o adquirit per rao d'herencia.
- ...on per accedir a l’elecció d’un càrrec polític es precisi demostrar uns coneixements mínims (formació acadèmica, idiomes, etc) i demostrar una experiència mínima en l’exercici de la seva professió previa a l'entrada en la política.
- ...on es respectin els drets dels servidors públics, se’ls remuneri adequadament, amb total transparència i s’exigeixi amb fermesa el compliment dels seus deures demanant les responsabilitats pertinents en cas d’incompliment de compromís electoral, ineficiència, malversació o corrupció. Total transparència en la presentació dels contes públics i en els de les formacions polítiques.
- ...on les estructures de l’estat siguin les adequades, estiguin ben dimensionades (nombre de politics i funcionaris / nombre d’habitants als quals donen servei) i siguin eficients i productives.
- ...on l’administració de les finances públiques (per exemple el Serveis d’Ocupació i l’ajuda d’internacionalització de les empreses) funcioni de veritat, vetlli pel benestar de les persones i sigui transparent i facilitadora del progrés social.
- ...on el mercat de les subministradores d’energia (gas, electricitat i carburants) estesin de veritat oberts a la lliure competència, trencant d’una vegada amb els oligopolis que imposen els preus que volen als ciutadans, autònoms i PIMES. Un país on es promociones el desenvolupament de les energies solar i eòlica.
- ...on es garanteixin els drets dels ciutadans i de la meritocràcia.
- ...on tots els ciutadans tinguin els mateixos drets de partida, tots estiguin subjectes al compliment de la mateixa llei, sense privilegis especials i només depenent dels seus mèrits, puguin arribar als mes alts nivells de la societat.
- ...on es defensin els valors de l’ètica i de la justícia social i es tingui tolerància zero amb la corrupció, el suborn i els actes de prevaricació. Un país on per fer negocis, no hagis de mirar amb quina persona de l’administració hagis de “parlar” sinó que tan sols sigui necessari mirar la llei. Coherència i honestedat.
- ...defensor de l’ igualtat d’oportunitats independentment de qualsevol altre criteri.
- ...exigent amb el compliment dels deures, dels acords i on tenir èxit fos una conseqüència de la feina ben feta. La quantitat i la qualitat no estan renyides.
- ...ple de gent inconformista i lluitadora, pròspera, industriosa, treballadora, esforçada, eficient, facilitadora de l’emprenedoria, innovadora, creativa, segura de si mateixa i solidaria amb el mon
- ...on creixi una classe mitjana ampla en lloc d’una on només hi hagi rics, pobres que viuen de la solidaritat o directament de la caritat e indigents que subsisteixen per sota del llinda de la pobresa.
- ...ple de gent orgullosa de la seva cultura i dels signes d’identitat del seu país, defensora del català com a llengua vertebradora d’una societat plurilingüe.
- ...orgullós de totes les seves gents, del seu paisatge y respectuós amb la natura.
- ...Mes coses que cadascú de vosaltres voldríeu pel vostre país...
Així es el país que m’agradaria que construíssim entre tots nosaltres i els nostres politics al davant per facilitar-nos la tasca.
©JAS2012
Para leer el artículo en castellano pulsad debajo
